Saltar a continguts

Centre d’Esplai Santa Maria

Navegació

Menú principal

Projecte Educatiu

1.       PERQUÈ UN CENTRE D'EDUCACIÓ EN L'ESPLAI:

L’educació en l’Esplai ha pretès históricament, col·laborar amb la família, l’escola i altres institucions socials, com la formació dels infants i els adolescents. L’home al néixer, té unes capacitats que només arriben desenvolupar-se si són suficentment i correctament estimulades. L’home no és només una realitat biològica, sinó també una realitat social i cultural. Sense la intervenció de la societat i de la cultura, l’infant no podria assolir la seva plena realització. Entenem l’Educació com el conjunt d’accions que faciliten al nen la seva incorporació a la societat i a la cultura, alhora que la seva maduració personal. Parlem, doncs, d’una Educació integral que faciliti el desenvolupament individual i social del nen. Com hem dit al principi, la societat disposa de diferents institucions destinades a assolir aquesta gran finalitat educativa que recull diferents dimensions però sovint prioritzem el desenvolupament, alguna per sobre de les altres, constituint aquesta el seu objectiu primordial. El nostre Centre d’Esplai neix amb la idea d’omplir un espai i prioritzar determinats objectius educatius que no queden coberts o queden descuidats per altres institucions educatives. Aquest és el nostre per què. En general, l’Educació en l’esplai té un temps d’actuació i unes finalitats que li són pròpies i que constitueixen la clau de la seva específica aportació a l’educació de nens adolescents. El temps d’actuació és el seu temps lliure, és a dir, aquell temps del qual el nen disposa per al seu ús personal, no requerit per la dinàmica escolar o familiar.
Les finalitats de l’Educació en l’esplai, des de la nostra prespectiva en son tres de fonamentals:
1. Que els nens i adolescents evolucionin cap a la maduresa, autonomia i responsabilitat.
2. Que els nens i adolescents es relacionin correctament i positivament i aprenguin a col·laborar en la relació de projectes comuns.
3. Que els nens i adolescents prenguin consciencia de la seva necessària implicació en la millora del seu entorn social i natural.
 
 
2.       LES NOSTRES OPCIONS IDEOLÒGIQUES
Entenem que tota intervenció educativa tendeix a treballar per a la consecució d’una determinada idea d’home i de societat. Entenem també que en aquest treball educatiu, la priorització d’objectius i l’elecció d’uns altres mitjans respon a un determinant model i idea.
2.1.      La nostra idea d’home
Concebem l’home com una realitat complexa i global. No obstant podem descriure unes dimensions o àrees que ens ajuden al coneixement de la globalitat humana. Aquestes dimensions indiquen, fonamentalment, unes capacitats i unes necessitats consubstancials a la seva naturalesa.
·    Física: Fa referència a aquelles estructures i funcions del seu propi cos com a organisme viu.
·    Afectiva: És aquella capacitat natural en l’individu per experimentar afectes, sentiments, siguin agradables (amor, joia, ...) o desagradables (ira, tristesa, odi,...).
·    Cognitiva: És un mecanisme d’interacció amb el medi. És una funció més de l’organisme en el procés d’adaptació al medi, i s’explica pels mecanismes d’assimilació i acomodació. Qualsevol aprenentatge passa per aquest mecanisme i el seu equilibri. Entenem la intel·ligencia com un complex sistema d’operacions que impliquen una construcció mental basada en l’experiencia d’interacció subjecte/medi.
·    Social - relacional: L’ésser humà te una disposició natural a viure en societat amb altres éssers humans. Es fruit de l’adaptació de la persona al medi.
·    Ètica: Capacitat per crear una escala de valors i que el permet decidir i prendre opcions d’una manera crítica i autònoma.
La finalitat a la qual tendirà la nostra intervenció educativa serà aquella que ajudés al màxim desenvolupament de totes i cadascuna d’aquestes dimensions humanes, i la seva incorporació equilibrada en un tot, que constituirà la nostra idea d’home. Hauríem de treballar, principalment els seguents valors i actituds.
2.1.1.    Física:
-    Acceptació i coneixement del propi cos.
-    Integrar el cos en la integritat global.
-    Desenvolupar totes les seves potencialitats.
-    Acceptar les seves limitacions.
-    Valorar-lo com a mitjà mes immediat de comunicació amb els altres.
2.1.2.    Cognitiva:
-    Desenvolupar les seves capacitats de reflexió, autocrítica i anàlisi per arribar a tenir una autonomia de pensament.
-    Obert al diàleg i a la crítica.
-    Amb la capacitat de comprensió vers criteris i opcions diferents de les pròpies.
-    Arrelat al seu entorn cultural a partir del qual s’obre a altres cultures.
2.1.3.    Afectiva:
-    Acceptar-se com a ésser sensible.
-    Amb autonomia afectiva.
-    Reconèixer la pròpia dignitat tot i valorant-se per allò que s’és i per allò que es té.
-    Exterioritzar els sentiments.
-    Ser sensible als sentiments i l’afectivitat dels altres.
-    Ser capaç de manifestar afecte.
-    Reconèixer i valorar als altres pel que son i no pel que tenen.
2.1.4.    Social-Relacional:
-    Reconèixer-se part d’una societat i una cultura, però alhora reconèixer la pròpia autonomia respecte a la mateixa societat.
-    Comprometre’s en un treball de reconèixer i possibilitar la dignitat dels altres.
-    Treballar per una societat mes justa, lliure i democràtica.
-    Ser sensible a les necessitats i desitjos dels altres.
-    Reconèixer que l’entorn i els béns que d’ell provenen son patrimoni de la humanitat i que tots hem de fruir-ne igual.
-    Reconèixer l’entorn com a mitja per relacionar-nos amb generacions futures i actuals.
2.1.5.    Ètica:
-    Posar la pròpia llibertat al servei d’uns ideals i valors que superin els propis interessos i desitjos.
-    Comprometre’s amb un estil de vida basat en uns criteris ètics pels cuals s’ha adoptat lliurement i conscientment, els quals orienten qualsevol acció.
-    -Assumir les responsabilitats de la seva llibertat.
-    Reconèixer als altres la seva capacitat d’optar lliurement.
-    Exigir als altres la responsabilitat de les seves opcions lliures.
-    Exigir els espais de llibertat necessaris en tota comunitat.
2.2.      La nostra idea de societat i estructura social.
Determinat tipus d'organització de la societat permetrà i ajudarà a assolir una més gran plenitud humana. Optem per unes estructures socials que faciliten, i en són conseqüència alhora, la idea d'home i de valors i actituds citats anteriorment. Els trets fonamentals els agrupem en els següents àmbits:
2.2.1.    Àmbit socio-econòmic.
-    Un sistema de producció que tendeix a generar igualtat econòmica entre els diferents grups socials que hi intervenen, alhora que no esdevingui instrument de dominació de l'home per l'home.
-    Que proporcioni abans de tot treball digne per tothom.
-    Que integri els avenços científics i les noves tecnologies per millorar les condicions de treball i de vida dels homes en general; i no, per augmentar els guanys d'uns privilegiats i la marginació creixent de la població més desvalguda.
-    Que sigui respectuós i prudent amb la natura i els seus recursos.
-    Que promogui la participació general en els béns de la comunitat mitjançant la socialització progressiva dels grans mitjans de producció, de les grans propietats, dels patrimonis artístics, culturals, naturals, etc...
-    Que tendeixi a la real redistribució de la riquesa mtjançant una justa política que permeti la creació de serveis públics de qualitat i d'ajuts als menys dotats econòmicament.
-    Que promogui unes noves relacions mundials, sobre la base de la igualtat, que no condemnin als països pobres al subdesenvolupament i a la fam.
2.2.2.    Àmbit socio-polític.
Un sistema polític que tingui les següents característiques:
-    Basat en la participació democràtica de tots els ciutadans que els doti sense distinció de cap mena, de capacitat efectiva de decidir sobre les qüestions públiques.
-    Que inciti la participació quotidiana i no es limiti només a efectuar eleccions periòdiques entre els representatns polítics professionals.
-    Que reconegui el pluralisme ideològic i els drets polítics fonamentals: associació, reunió, expressió, etc. I sigui escrupolosament respectuós amb els drets i valors de la persona tal com s'especifiquen a la Declaració Universal.
-    Descentralitzat: que cada comunitat tingui capacitat per a resoldre els seus problemes mes immediats i decidir sobre el seu futur.
-    Que parteixi de les realitats històriques, culturals, lingüístiques, etc... de cada poble.
-    Que s'integri en comunitats cada cop més amples, dins de la prespectiva d'una comunitat mundial depenent i interrelacionada de manera creixent, on tots els pobles hi estiguin presents sense dominacions de cap mena.
2.2.3.    Àmbit socio-cultural.
Unes estructures que promogin principalment:
-    Que rebutgi la violència i l'agressió com a mitjà per resoldre tant els problemes interns com externs, per tant promogui el desarmament i la desmilitarització del Estats i del món en general.
-    Que faciliti i garanteixi l'accés de tothom sense distinció a la cultura i a una educació general i especialitzada de qualitat, conscients que, de no fer-ho així, en l'actualitat, es crea principalment font de desigualtat social.
-    Que garanteixi el control dels ciutadans dels mitjans de comunicació tot i evitant que quedin en mans d'uns quants poderosos.
-    Que promogui, tot i respectant escrupolosament la individualitat i els espais privats, la trobada, l'associació amb fins altruistes, i la relació intensa i fraternal dins la comunitat social.
2.3.      El nostre model d’intervenció educativa.
El model d'intervenció educativa pretén resablir aquells criteris generals respecte el tipus d'intervenció que afavorirà la consecució de les finalitats educatives descrites a l'apartat primer d'aquest projecte.
Els criteris fonamentals són els següents:
a)       La nostra intervenció educativa està centrada en el nen i adolescent. Ha de partir dels interessos, capacitats i necessitats dels mateixos, contemplant els trets específics de cada moment evolutiu. La intervenció no respondrà a les espectatives dels monitors sinó a allò que ajuda al noi a créixer.
b)       La nostra intervenció educativa esfonamenta en la relació interpersonal del monitor amb el nen en la qual el primer motiva, estimula i ajuda al segon a relacionar-se, a participar, anar madurant i adquirir autonomia.
c)       Aquesta relació es donarà mediatitzada per una vida en comú basada en aquelles activitats i projectes que estimulin els nois a participar.
d)       La relació serà propera però mantindrà la necessària distància educativa que permeti al nen trobar en l'adult uns límits i uns punts de referència clars.
e)       Serà una relació d'ajuda i de suport, afavorint la iniciativa i la progressiva responsabilització dels nens.
Tot i que la nostra intervensió es farà primordialment davant de grups, tindrem en compte la diversitat entre els nens que els formen i actuarem de forma individualitzada quan sigui necessari.
 
 
3.       ELS OBJECTIUS EDUCATIUS
Tenint present la definició de les nostres opcions, definirem ara els Objectius Educatius que concreten les nostres finalitats.
Dividirem els OE en tres àrees:
- Vers un mateix.
- Vers els altres.
- Vers l'entorn.
3.1.      PERSONAL. Vers ell mateix.
v       Accepta, coneix i té cura del propi cos, reconeixent la importància que aquest té per viure, relacionar-se amb l'entorn i com a expressió de la pròpia personalitat. Domina les seves potencialitats alhora que coneix les seves limitacions. Es conscient dels canvis que el cos pateix al llarg de la seva maduració.
v       Defineix els seus interessos, necessitat i capacitats. Posa les seves aptituds al servei dels objectius: sap el que vol i el que necessita.
v       És capaç de realitzar una reflexió crítica, com a eina indispensable per a la seva maduració i la construcció d'una identitat propia.
v       Adquireix uns comportaments i unes actituds que l'ajudaran a ser una persona autònoma i responsable, capaç de respondre dels seus actes.
v       És capaç de comunicar-se, d'exterioritzar els seus sentiments i manifestar afecte, així com d'ésser sensible als sentiments i afectivitat dels altres. Sap resoldre els conflictes amb els altres obrint-se al diàleg i a la crítica.
 
3.2.      RELACIONAL. Vers els altres.
v       Descobreix el valor de l'amistat i de la relació amb els altres com un element bàsic per al seu desenvolupament personal.
v       Estableix una relació amb els altres basada en el respecte mutu, la solidaritat, l'ajut, la cooperació, la participació...
v       Se sent integrat en un grup d'amics, que ell escull lliurement, tot conservant la seva autonomia personal com a quelcom d'enriquidor per al grup.
v       És capaç de realitzar projectes amb la resta del grup, elaborats de comú acord amb tots els seus membres, doncs seran fruit dels interèssos de tots.
v       Reflexiona i fa crítiques constructives a:
-    la seva participació en la vida del grup.
-    al funcionament i organització del grup.
3.3.      SOCIAL. Vers l’entorn.
v       Se sent integrant d'una societat i la seva cultura, perquè la coneix i l'estima com a pròpia, alhora que és capaç de criticar-la.
v       És sensible envers els problemes, necessitats o desitjos dels altres homes, per tant s'interessa per les qüestions que afecten tant a les comunitats mes properes com a la societat en general.
v       Assumeix com a pròpia una idea dels valors, actituds i estructures socials que haurien d'imperar a la societat, partint d'una integració lliure i crítica de les opcions del P.E.
v       Col·labora activament per aconseguir en la pràctica la realització d'aquesta idea de societat, en els dos nivells següents:
-    a nivell de comunitats properes: col·labora perquè els grups d'amics, grup d'esplai, grup d'escoltes... on estigui inserit siguin coherents amb l'esmentada idea de societat.
-    a nivell de comunitat general: col·labora en algun àmbit de participació social-política, sindical, moviments de joves, d'estudiats, veïnals, educatius, de serveis socials, moviments de defensa de la natura,....
    Aquests objectius orientaran la nostre intervenció educativa davant dels nens, sent l'equip de monitors responsable de concretar-la d'acord amb les característiques dels nens al seu càrrec, el marc on es desnvoluparà d'activitats i els recursos matrials i humans de l'equip.
 
 
4.       ELS MITJANS EDUCATIUS
Els mitjans educatius són els mediadors de la relació que mantindran els monitors amb els nens i que estaran ineludiblement subjectes al nostre model d'intervenció i els nostres objectius educatius. A partir d'aquests, reconeixem els següents mitjans:
4.1.      Els grups.
La formació de grups és un dinamisme bàsic de la vida des nens. Aprofitarem doncs, aquesta manera natural de relacionar-se com la forma per estructurar la col·lectivitat. Reunirem als nens per edats, entenent que aquesta és la forma de trobar-nos amb nivells maduratius similars, pel que fa a necessitats, interessos i capacitats. El grup petit serà l'element vertebrador de la col·lectivitat, on es donaran unes relacions intenses, sentiments de pertinença, on s'aportarà seguretat i faran sentir els nens subjectes d'allò que fan al Centre d'Esplai, i del que en serà responsable un monitor.
4.2.      La vida quotidiana.
Entenem per aquesta el marc horari i els seus continguts en el qual es desplegarà la vida de grup i en els quals s'insereixen les seves activitats, la forma com s'ordenen i resolen l'atenció a les necessitats bàsiques dels nens, i els lligams que s'estableixen en un grup que realitza unes activitats en un medi contret en el qual es materialitza la convivència.
4.3.      El monitor.
Amb la seva intervenció en el grup de nois tindrà actuacions graduades per allò que pretenen aconseguir amb el grup i les característiques observades del grup de nois.
D'acord aquestes l'equip concretarà com es desenvoluparan les següents funcions prop dels nens:
a.        Funcions d’emmarcament: aquelles que tendeixen a establir els marcs de referència per les relacions i la vida quotidiana.
b.        Funcions d'animació: tant de la vida de grup orientades a aconseguir una qualitat en la relació entre els seus membres com de les activitats: motivant a participar i a organitzar-se.
c.        Funcions de relació personal: en la relació cara a cara amb els nois establint un contacte afectiu, que aporti seguretat en les possibilitats dels nois i ajuda personal.
d.       Funcions d'organització: tendents a donar tot el suport infraestructural perquè la vida de grup i les activitats trobin allò que necessiten pel seu bon funcionament.
4.4.      Les activitats.
Com a projectes d'accions comuns a realitzar dins dels grups, hauran de ser molt variades tendint a treballar totes les dimensiones reconegudes en la persona. Aquestes hauran de ser de d’interès dels nens i basades en centres d'interès que els motivin a participar. Haurem de comentar les formes de decisió, la seva estructuració i organització, repartiment de tasques, la seva realització i revisió.
4.5.      Marc normatiu.
Com aquell conjunt de regularitats que s'estableixen tendint a endreçar la relació que mantindran els nens amb els monitors i que en les seves formes de gestió i desenvolupament tindran en compte allò que per a nosaltres té valor en la relació i en la participació de projectes. Es recolliran aquí el conjunt de normes, rols, i principis reguladors de les activitats que desenvoluparan plegats.
 
 
5.       MODEL DE GESTIÓ
Entenem per model de gestió cada una de les accions que tendeixen a dirigir els afectes del Centre d'Esplai i que tenen com a finalitat assolir els objectius fixats. Aquest relació s'haurà de fer de forma que faci participar a cada una de les persones que assumeixen el P.E. i que es comprometen amb el seu suport a realitzar-lo corresponsablement.
La participació en la gestió del C.E. per part de tots els seus membres és l'element bàsic per a la seva consolidació; es un fet educatiu en si mateix, ja que:
-    reconeix el valor de la persona.
-    és una mostra de responsabilitat en una tasca comuna.
-    crea fraternitat .
-    prepara per la convivencia i treball social i solidari.
La participació en el Centre d'Esplai es concreta, principalment, a traves de la preparació, realització i evaluació de la seva tasca pedagògica. Els membres del Centre d'Esplai han de saber definir clarament quins objectius vol i pot aconseguir, amb quins mitjans compte i qui assumeix les diferents responsabilitats per tal e fer-los operatius de cara a la seva realització. La participació en la gestió haruà de ser harmònica, àgil i eficaç, tot i obeïnt als seguents criteris:
a) Corresponsabilitat:
-    Tots els membres assumeixen el compromis d'aportar la seva creativitat, recerca i suport per a dur a terme les decissions que es prenguin i d'acceptar i donar suport a les seves conseqüencies.
-    Les responsabilitats individuals són reconegudes i assumides per tots, i alhora exigides, en harmonia i complementariatat.
-    Cadascú ha d'incidir en al gestió del C.E. en grau proporcional a la pròpia responsabilitat, preparació i funció específica.
b) Subsidiarietat:
-    A partir de les formes de gestió que defineixen tots els membres del C.E. i que plasmen en uns estatuts o altres documents organitzatius, els organs superiors de gestió han de respectar les atribucions dels inferiors i no envaïr els camps que els són propis.
c) Globalitat:
-    Totes les actuacions han de planificar-se tenint en compte el conjunt, per tal d'assolir una congència en les seves acions coherent amb el P.E.
-    Els diferents tipus i graus de participació de cada un dels membres del C.E. caldrà que es reflexin en uns documents de funcions, etc...